A la Fundació Joan Miró vam tenir la sort de presenciar l'exposició "El sentit de l'escultura" comissariada per David Bestou. Això ofereix un recorregut per diferents escultures. Mostra el seu temps de producció, des del material, la tecnologia, el significat... Aquesta exposició es divideix en cinc àmbits diferents: Escultura, Ars Infamis, Ara Continu, Contacte i A Cos Nou, tothom ha recollit Un conjunt d'obres singulars i molt interessants. En definitiva, aquest conjunt mostra com l'escultura està sempre en contacte amb la realitat, l'encarnació d'objectes, cossos i històries històrics, i com segueix mantenint-se en contacte amb l'expressió inicial de la força motriu.
Representen qüestions com copiar i reproduir la realitat i explorar les propietats físiques de la realitat, L'escultura, la relació entre l'objecte i el subjecte, la relació entre l'escultura i el temps, o l'expressió de personatges i l'expressió d'emocions complexes com el desig sexual. Això va començar principalment des de l'època premoderna, però es basa principalment en el començament del segle XX i avui.
L'exposició em va enriquir molt, vaig poder descobrir molts materials, formes i mètodes per fer escultures, perquè normalment la primera impressió de la paraula escultura és una típica figura esculpida a mida natural, però de fet, el terme és molt versàtil Les possibilitats són infinites.
Una altra obra que va despertar el meu gran interès és un conjunt de cinc escultures completament diferents fetes en èpoques diferents. Representen el cap d'una persona. Per a la meva sorpresa, la que sembla més gran és la més recent. El que sembla més modern és envellir, que em va donar molt de pensament i vaig canviar completament el meu punt de vista.
En definitiva, al meu entendre, es tracta d'una exposició exquisida amb un ampli ventall de categories, que et farà reflexionar. Per a mi, això significa un viatge absolut entre èpoques diferents, i el viatge per veure'l és molt educatiu.
